Resultats de la cerca bàsica: 3
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
alter ego
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, que se'n refia com d'ell mateix. L'Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. Amic inseparable, amic íntim. Identitat fictícia darrere la qual s'amaga una persona. Sempre he [...]
alter ego
[ll.] 
|
|
2.
ego
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En psic., jo. Persona que es pren com a punt de referència en la identificació de les relacions i dels termes de parentiu. [...]
|
|
3.
sublimació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de sublimar o de sublimar-se; l'efecte. En psicoanàlisi, procés inconscient de l'ego mitjançant el qual aquest perd el seu contingut sexual i es dirigeix a activitats compensadores, com ara la ciència, l'art, etc. [...]
|
alter ego
[ll.]
1 m. i f. [LC] Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, que se'n refia com d'ell mateix. L'Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica.
2 m. i f. [LC] Amic inseparable, amic íntim.
3 m. i f. [LC] Identitat fictícia darrere la qual s'amaga una persona. Sempre he cregut que Gentil és un alter ego de Verdaguer.
[ll.]